AI búscame!

Pregunta a IA: Que datos necesitas para buscar información sobre una persona?

Depende del tipo de información que quieras encontrar y de si la persona tiene presencia pública o digital. Normalmente, cuantos más datos fiables tengas, mejores resultados se obtienen.

Los datos más útiles suelen ser:

• Nombre y apellidos completos

• Ciudad o país relacionado

• Profesión o sector

• Empresa, organización o asociación vinculada

• Edad aproximada

• Redes sociales conocidas

• Correo electrónico o dominio web

• Alias, nombre artístico o nickname

• Teléfono (solo si tienes permiso y es relevante)

• Eventos, publicaciones o proyectos donde haya participado

Ejemplos:

• “Busco información sobre Juan Pérez, arquitecto en Barcelona”

• “Quiero localizar entrevistas de Marta Soler relacionada con educación cultural”

• “Necesito saber si una persona tiene presencia profesional online”

_______________

Busco información existente sobre mi:
Le proporciono mis datos
Busco información sobre mi. Pepe Martín.
-- y otros datos -- y me respondió:

Lo que aparece públicamente ya deja entrever una trayectoria muy singular: maestro de escuela pública, pionero de las TIC educativas en Catalunya, impulsor de redes ciudadanas de internet y creador de comunidades digitales antes de que todo eso fuese habitual.

He podido localizar ya algunas huellas documentales reales donde apareces citado como representante del Casal del Mestre de Granollers en memorias institucionales educativas de Catalunya.

He encontrado algunas referencias públicas, aunque muchas están dispersas o ya no son fácilmente indexables. Lo que describes encaja mucho con perfiles pioneros de internet educativo de los años 90 y primeros 2000: mucha actividad existió, pero parte quedó en servidores antiguos, listas de correo, mirrors, PDFs institucionales o proyectos ya desaparecidos.

Las referencias más prometedoras para reconstruir tu trayectoria son:

...

Por el tipo de proyectos que mencionas, probablemente existe información histórica relacionada con:

• ...

Con los resultados redacto:

Memòria digital de Pepe Martín

Fragmentos d’una vida entre escola, xarxes i memòria

Em dic José, encara que molta gent m’ha conegut sempre com Pepe Martín.

Vaig néixer el 11o de setembre de 1956 a Benamejí, un poble de la província de Córdoba. Amb els anys, la vida em portaria cap a Catalunya, primer com a mestre, després com a formador de TIC, i gairebé sense adonar-me’n, també com a testimoni privilegiat dels primers temps d’internet i de la revolució digital educativa.

Aquesta no és una autobiografia exacta.
És una memòria dispersa.
Un intent de rescatar fragments d’una vida professional i humana que durant dècades va quedar repartida entre escoles, servidors, correus electrònics, webs desaparegudes, projectes col·laboratius i persones que encara avui recordo amb afecte.

Durant molts anys vaig treballar com a mestre d’educació primària de la Generalitat de Catalunya, aproximadament entre 1980 i 2016. Però la meva relació amb l’educació mai no es va limitar només a l’aula.

Quan les TIC encara eren una paraula estranya per a molta gent, alguns mestres vam començar a experimentar amb ordinadors, telemàtica educativa i xarxes de comunicació. Aquells anys noranta van ser intensos. Tot estava per inventar.

Vaig participar en activitats vinculades al PIE (Programa d’Informàtica Educativa) i a la XTEC, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.

Encara avui es poden trobar rastres públics d’aquell món:

• XTEC — https://xtec.gencat.cat

• Repositoris educatius de la Generalitat

• documents històrics del Departament d’Educació

• memòries institucionals

En una memòria del Consell Escolar de Catalunya del curs 2010-2011 apareix el meu nom com a representant del Casal del Mestre de Granollers, una petita prova documental que confirma part d’aquella trajectòria col·lectiva.

Font:
https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/512/memoria_cec_curs_2010_2011.pdf

Però gran part del que vam fer mai no va quedar ben indexat.

Internet encara era lenta.
Google gairebé no existia.
Moltes pàgines es feien manualment en HTML.
Els servidors eren cooperatius, comunitaris o institucionals.
I moltes iniciatives naixien més de la militància pedagògica que no pas de la voluntat de deixar empremta.

Vaig formar part dels Moviments de Renovació Pedagògica i vaig viure de prop aquell moment en què alguns mestres intuïen que la tecnologia canviaria la manera d’aprendre, comunicar-se i compartir coneixement es va convertir en el patinet. 

M’interessava especialment la idea de xarxa.

No només la xarxa tecnològica.
També la humana.

Aquesta idea em va portar a participar en projectes com Vallèsnet Xarxa Ciutadana, una iniciativa pionera d’internet ciutadana al Vallès.

Encara avui el domini continua viu:

https://vallesnet.org 

En aquell temps, les xarxes ciutadanes representaven una altra manera d’entendre internet: més social, més comunitària, més oberta.

No es tractava només de consumir continguts.
Es tractava de construir comunitat.

Amb els anys han anat apareixent altres projectes, alguns més tecnològics, altres més socials o culturals.

Entre ells:

• FemPinya

• fempinya.cat

• Associació FemPinya

• desenvolupaments web col·laboratius

• projectes educatius

• espais de memòria digital

Actualment encara mantinc activitat vinculada al desenvolupament i a la preservació digital a través de:

• https://artacho.org

• https://github.com/pepemartin

GitHub s’ha convertit, d’alguna manera, en una nova memòria professional.
Ja no són només documents o articles.
Ara també hi ha repositoris, proves, commits i fragments de codi que expliquen una part del camí recorregut.

També conservo rastres dispersos a través de correus electrònics antics:

• [email protected]

• [email protected]

• [email protected]

I d’altres més actuals:

• [email protected]

• [email protected]

Alguns d’aquests dominis ja no existeixen.
Altres només sobreviuen gràcies a còpies parcials a Internet Archive.

Potser per això avui sento la necessitat de reconstruir aquesta memòria.

No tant per nostàlgia.
Sinó perquè moltes experiències pioneres de l’educació digital a Catalunya corren el risc de desaparèixer silenciosament.

Hi ha tota una generació de mestres, activistes digitals i persones vinculades a la renovació pedagògica que vam treballar durant dècades sense pensar gaire en deixar rastre.

I tanmateix, aquell treball va existir.

Aquesta “Memòria digital” ¹  neix amb la voluntat de recuperar fragments d’aquell temps:

records, projectes, documents, webs desaparegudes, persones, errors, intuïcions, esperances.

Potser també per entendre millor com hem arribat fins aquí.

I sobretot per deixar constància que abans de les grans plataformes, abans de les xarxes socials massives i abans dels algoritmes, ja hi havia persones intentant construir una internet més humana, educativa i compartida.

Jo vaig tenir la sort de viure una petita part d’aquella història.

PD. No li vaig facilitar dades sobre els 10 anys que vaig crear y treballar amb la meva empresa, i per tant no va trobar cap informació sobre ella. 

1 Ara tinc en la ment un projecte sobre "Memòria digita"  molt complex potser no veurà el llum, però fa treballar la ment.